FRANÇA REMEMORA L'AUTORA D''EL SEGON SEXE'
Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari
• Un col.loqui internacional a París commemora avui els 100 anys del naixement de la filòsofa
• Nous llibres i documentals desmitifiquen el clixé de la feminista irredempta i gèlida
ELIANNE ROSPARÍS.- 09/01/2208
Simone de Beauvoir, la icona del feminisme, la filòsofa que ha marcat el segle XX tant per les seves obres com per la seva llibertat personal i política, es desenganxa de l'ombra de Jean-Paul Sartre, el seu etern amant i còmplice en mil i una batalles contra el sistema. França celebra avui el centenari del seu naixement consagrant a la seva figura un col.loqui internacional en què participaran els principals especialistes mundials, l'estrena de diversos documentals i noves biografies i reedicions de l'autora d'El segon sexe.Amb aquesta sèrie d'esdeveniments, França rendeix homenatge a Beauvoir i intenta recuperar un dels seus exponents intel.lectuals: la filòsofa avui és més estudiada al món anglosaxó i al nord d'Europa que al seu país d'origen. Entre els experts i biògrafs que participaran en el col.loqui que analitzarà la vida i el pensament de Beauvoir durant tres dies a la Universitat París-Diderot, figuren Danièlle Sallenave, Deirdre Bari, Hazel Rowely i el cineasta Claude Lanzmann, l'únic home amb qui va conviure la filòsofa durant vuit anys.
D'ESQUENA A LA RESISTÈNCIA. Tant el seu testimoni, recollit en un ampli reportatge del setmanari Le Nouvel Observateur, com els documentals que s'emetran a France 5 (Simone de Beauvoir, no es neix dona...), Arte (Simone de Beauvoir, una dona actual) i France Culture (Una vida una obra: Simone de Beauvoir 1908-1986), trenquen el clixé ultrafeminista i gèlid de la filòsofa. "Aquesta llegenda que diu que Sartre va preservar la seva llibertat sexual que la pobra Simone va haver d'acatar és desmentida del tot pels seus textos, les seves cartes i pels fets", revela el filòsof François Noudelmann en una entrevista del documental d'Arte.Al llarg dels extractes d'arxius audiovisuals recollits per a l'emissió, Beauvoir parla amb una claredat i una audàcia poc comunes i apareix com una dona divertida i càlida, que expressa les seves conviccions amb verb intrèpid. Res a veure amb la imatge de dona distant i irascible sempre en segon pla al costat de Sartre, que la va acompanyar fins al final dels seus dies, el 14 d'abril del 1986. Enterrada al cementiri de Montparnasse, a la mateixa tomba que el filòsof existencialista, la vida sentimental de Beauvoir va ser tan agitada i fins i tot més escandalosa --el 1943 va ser expulsada de l'Educació Nacional després de ser denunciada per la mare d'una de les nombroses alumnes a les quals va seduir des de la seva càtedra-- que la del seu amant.Le Nouvel Observateur també desmitifica alguns aspectes de la seva vida, posant de manifest el seu nul compromís amb la resistència francesa davant l'ocupació del nazisme, així com la seva indiferència davant la guerra civil espanyola. L'activisme va venir després, amb causes com l'alliberament d'Algèria i Indoxina del colonialisme francès.
FEMINISME VIGENT.La vigència de la seva obra i del seu feminisme són abordats al llibre Simone de Beauvoir, escribir para testificar, escrit per Jacques Deguy i Sylvie Le Bon de Beauvoir, la jove a la qual la unia una íntima amistat i que la filòsofa va convertir en la seva filla adoptiva en l'últim tram de la seva vida. Documentals i llibres demostren que, cent anys després de veure la llum, l'autora de Los mandarines --premi Goncourt el 1954-- té facetes ocultes que Sartre ja no pot eclipsar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada